I si dels principis en fem croquetes?
La Paqui fica el nas a la política i li acaba fent un PCR.
Lupe,que sàpigues que quan estava a Madrid abraçant fanals, tu eres l’única persona que realment trobava a faltar. Ja tenia ganes de veure’t!
Ai, mite-la ella, la revolucionària de pa sucat amb oli. Reina, Paqui, quan vens a fer una sessió de xamanisme al casal? I de pas m’ajudaràs a esborrar el grafitti que el pesat del MacCigal·lero m’ha pintat a la paret. Què t’expliques?
Doncs mira, ara sí que he vist la llum, Lupe. Ja sé per on vull tirar en aquesta vida. I no, no parlo d’il·luminacions xamàniques.
Llàstima, perquè això vol dir que ja no contractaràs els meus serveis.
He trobat la tercera via, Lupe. Tu em vas treure de la vida avorrida d’estar per casa. A Madrid vaig entendre que la festa t’allibera durant unes hores, però et deixa buida. Lupe. Ara tinc ben clar el que realment vull és canviar el món: vull fundar un partit polític.
Continues molt confosa, Paqui. Vols canviar el món o fer un partit polític? Pels matins em guanyo la vida assessorant partits polítics, ho sabies? Si he estat capaç de propiciar el teu viatge xamànic a Madrid, fer-te entrar en política serà bufar i fer ampolles. Et veus més de dretes o d’esquerres? Bé, en realitat això és secundari.
Vull ser una persona centrada, Lupe, sempre ho he volgut ser. Per això el meu partit serà el PCA: Partit dels Centristes Assenyats.
Quina bestiesa, això no t’ho comprarà ningú. T’has de dir PCR.
I què vol dir?
Tant li fot. Ara el que es porta són les sigles PCR. Està en boca de tothom, i també en el nas de tothom! La marca de moda. Pensa un significat, així sobre la marxa. Té, fes una calada a veure si et ve alguna idea.
Mmmm… bufffff…. Partit dels Centristes Reubicats?
Paqui, quina poca imaginació. Partit de la Ceba Refregida. Què tal?
La ceba refregida? quina mena de significat té? les cebes són de dretes o d’esquerres?
La ceba fa plorar, Paqui, però si la refregeixes i la poses sobre un formatge brie i una hamburguesa queda ben bona. El Partit de la Ceba Refregida et farà plorar una mica però al final te l’empassaràs de gust coll avall. Aquesta és la clau!
Quina clau, Lupe? ara m’he perdut…
Doncs la clau és que s’empassin el teu discurs i et votin. El que passi després, amb unes enquestetes i amb uns quants tècnics a sou ho tens resolt.
A veure, Paqui, a mi no m’agrada la ceba i a més no sé si és de dretes o d’esquerres. I si en dic Partit de les Croquetes Rebossades?
Es diu arrebossades.
Bueno, és igual, és que si no no em serveix. Deixem-hi Rebossades. M’encanten les croquetes, i a més no fan plorar. el PCR, val. Ja tenim nom. I ara què?
Si vols començar amb bon peu, el significat de les sigles no s’ha d’entendre mai del tot, Paqui. No les explicitis gaire, que si després fas un viratge total encara hauràs de canviar de seu, de nom i de companys de viatge. El que és fonamental, però, si vols tenir èxit a la nova política, és evitar dos errors fonamentals… Fes-me cas!
Quins dos errors?
El primer error és tenir principis. I el segon error, tenir finals. No en pots tenir ni d’un ni de l’altre.
Explica’t.
Doncs mira, Paqui, els partits que triomfen avui a tot el món no saben ni qui són, ni què defensen, ni per a qui treballen, ni quins són els seus votants. No tenen principis, capisci?
Doncs si no tenen cap ideari, de què parlen?
Parlen de política, nena! De política! No m’estàs dient que vols fer política? Mira, el Treball Fi de Grau del màster de ciències polítiques que vaig acabar fa un parell d’anys va consistir a fer una intervenció de dues hores sense que cap dels assistents pogués endevinar de què anava el tema! Si el tribunal t’enganxava amb una proposta concreta, et suspenien!
Ah, què interessant, Lupe. Però això ho fan els de dretes o els d’esquerres?
A veure, reina, que no ho acabes d’entendre. Els partits són conservadors del seu negoci, i quan parlem de negoci, no és bo fer gaire discriminacions. Per què t’has d’encarinyar amb els d’esquerres si després els de dretes et donen el vot? Has d’apuntar a tot, o sigui a res. I ets capaç de generar una confusió prou atractiva, et votaran els fans les croquetes. Et sembla poc?
Ja vaig entenent per on vas...
És la nova política, nena. El que es tracta és arribar al màxim de gent possible, i amb idees i conviccions només aconseguiràs molestar a uns i emprenyar els altres. I quantes més coses diguis en públic amb sentit, més amenaces d’hemeroteca rebràs… Veus per on vaig?
Gràcies, Lupe, prenc nota. I això de no tenir finals?
Nena, escolta’m bé: has de prometre l’impossible com si fos possible, deixant la porta oberta a la possibilitat que en el fons sigui impossible. Si el que vols és guanyar eleccions, tothom s’ha de sentir interpel·lat. Tindrem tots feina? Sí. Baixarem els impostos? Sí. I els apujarem mentre baixen? També. Viurem a Mart? Segur que sí... Encara que et sembli un contrasentit, has de dir a tot que sí, però que es pugui interpretar clarament que no. I alerta: totes les promeses impossibles han de tenir sempre una condició: has de prometre coses que tu no puguis fer ni que vulguessis.
I per què?
Doncs perquè la l’essència dels nous partits polítics que triomfen no és resoldre problemes, sinó assenyalar culpables.
I creus que hi ha mercat per a un nou partit com el que vull muntar?
Em temo que potser arribes una mica tard a això de la nova política. Però sempre hi ha la possibilitat de fer una proposta encara més buida, més insípida, i per tant més eficient i atractiva...
Quina seria aquesta possibilitat?
Molt senzill: emmerda la resta de partits polítics, digues que ni tenen principis ni finals. Socarrima’ls amb l’oli de les teves croquetes.
I ja està?
Sí, l’anti-novapolítica. Tu apreta’ls amb què no diuen res… i no diguis res més. Xerra del tema fins a perdre la saliva. Amb aquesta estratègia antipolítica t’enduràs molts vots.
Gràcies Lupe.
De res, Paqui. Ah, i no t’oblidis de regalar croquetes.