Senyors, aquesta ciutat s’està tornant un cau de delinqüents. Estic començant a preocupar-me de debò. I la policia fent els ulls grossos. Ja fa dies que m’he apuntat al grup de Facebook de la patrulla veïnal. I no paren de sortir notícies esfereïdores.
Au va, Josep, no tantes prèdiques i més jugar. Et toca a tu i fa tres minuts que esperem que tiris carta. En aquest Ateneu s’hi ve a jugar.
Però és que em sembla que no m’entens. Aquí nosaltres jugant a cartes en aquest casal per a jubilats mentre la ciutat se'n va a en orris. Que t’ho dic de veritat que ja passo por. A la plaça de davant de casa cada dia en passen de més grosses.
Vinga, home! La Plaça de la Font és l’indret més tranquil i segur de Riudefongs. Passo i en robo tres.
Més tranquil, dius? com es nota que no se’t veu la pell per aquest cau d’inseguretat. Tanca la mà, que et veig totes les cartes. Porto els néts a la llar d’Infants cada matí, i en acabat em quedo dues hores assegut al banc que hi hi ha davant de la font escumosa. Et faries creus del que s’hi cou. Hi circulen un grup de delinqüents habituals, els tinc ben identificats.
I com ho saps que són delinqüents?
Com, que ho dubtes? És veu d’una hora lluny. Només cal veure la pinta que fan. Ja es veu que no són d’aquí. Què vols que siguin, si no?
A veure, Josep, si fossin tant clarament delinqüents, la policia no els vindria pas a detenir?
La policia, dius? si aquests estan conxorxats amb el rei del Marroc! aquí no ve la policia. Això és un barri sense llei, i aviat sense font. Te’n faries creus del que hi veig.
Posa’m algun exemple, va.
mmm.
què, no se t’acut res?
És que no sé per on començar, Antonio. Per començar, hi ha un nano que li diuen Moha que es passa tot el matí assegut al banc de davant amb uns cascos enormes, connectats al mòbil, enormes… com si portés un panet de Viena a cada orella!
i…?
Doncs que es passa tot el matí escoltant música de ball a tot drap, tan alta que la sento amb els audiòfons apagats. I sense moure ni un pèl, el nano. Tres hores sense immutar-se. I jo em pregunto: quina en deu portar de cap?
… i quina en porta de cap?
Ui, Antonio, no ho vulguis saber! només de pensar-hi em bull la sang.
A veure, Josep, no n’ estàs fent-ne un gra massa?
Mira, et seré franc: un nano de la seva edat que passa tres hores escoltant música pel matí a tot drap no pot ser res de bo. No entenc per què no fa com en Pau, el meu nét, que mata les hores jugant a la Play, però com a mínim ho fa a la seva habitació, sense emprenyar ningú! Ara bé, en Moha sí que m’emprenya. Passar-te-la tan bé a l’aire lliure, quan tothom et veu, durant tantes hores…! Ho fa per irritar-me, n’estic convençut!
Potser aquest Moha no tingui habitació ni Play…
Veus, més al meu favor! Ara vens amb mi! Tanta estona escoltant música sense moure’s vol dir que deu estar pensant en com robar una consola, vet-ho aquí. Això no és normal, Antonio. Però encara no t’ho he dit tot.
A veure, no m’has dit gaire cosa.
Doncs ara escolta’m. De tant en tant en Moha s’ajunta amb una colla d’amics seus i s’asseuen a xerrar… i riuen i tot! Riuen tant, que un dia van estar a punt de caure del banc, el cor em va fer un salt! I de què riuen, et preguntaràs? Segur que riuen dels crits que fan les iaies del barri quan les atraquen!
N’estàs segur? t’has parat a escoltar?
Escoltar, dius? Si no entenc pas el que diuen, i tampoc vull que em robin el bastó. De tant en tant paren de riure i noto que es miren el bastó que porto, deuen pensar que l’empunyadura daurada és d’or pur. Cada cop que esclaten a riure el cor em fa un salt. Ho fan expressament, perquè em pugi la tensió!
I per què voldrien el bastó?
Per qualsevol malifeta! Per rebentar la finestra de l’habitació del meu nét i robar-li la Play, per exemple. Amb aquest interrogatori que m’estàs fent, sembla que estiguis a favor d’en Moha!
Josep, et veig avui amb molta lògica a sobre.
Tot està claríssim. A més, en aquest grup de Facebook on m’he apuntat hi ha un tal José Miguel, que és el porter d’una discoteca, i cada tres per quatre ens avisa que en aquesta província cal més ordre i més mà dura.
No sabia que ser porter de discoteca et donava més coneixement del que passa a una Plaça d’un poble que no té discoteca! No serà pas el porter de Sagitàrium, la disco de Gratapolls? No em sona de res, aquest tal José Miguel...
Personalment, jo no el conec, però se’l veu bastant al dia de tota la delinqüència que patim a la plaça de la Font! És un noi que se’l veu de fiar! A la foto del Facebook surt ben musculat i amb cara de pocs amics.
A veure, però si no és ni del barri. A més, de quina delinqüència parles? aquest pobre Moha no ha fet res...
… no ha fet res encara, perquè jo el vigilo. Ja estàs trivialitzant els problemes. Un nano que salta la tanca de Ceuta i es planta a la Plaça de la Font no et fa patir?
Vigila Josep, que et pujarà la tensió. Però és que em sembla difícil que li hagi donat temps de venir des de Ceuta quan el salt de la tanca va ser abans d’ahir.
Veus, ja estem Antonio, ets un negacionista! Estàs negant tota la inseguretat que patim! el dia que el meu nét mori per l’impacte d’un vidre de la seva finestra em vens a veure. Aquest manca d’empatia teva m’està inflant les venes del coll. Ets pitjor que en Moha!
Vaja, Josep, no et posis així. Però és que no sé exactament què ha fet en Moha perquè te’n malfïis tant…
Perdre el temps a la plaça! Et sembla poc?
Estar-se a la plaça és delicte?
mmm… a veure, delicte delicte, no, però si no ho aturem, li vindran males idees.
O sigui, que són les possibles idees que li vindran al Moha si segueix dedicant els matins a escoltar música el que et fa por?
Això mateix.
I per què no el convides a jugar a la Play amb el teu nét?
Au va, ni que fossin el mateix tipus de dropo!
Va, torna a les cartes, que et toca a tu.